Premi Sambori

"I tot serà gràcies a tu Roger Smith! Aquesta dona morirà per la teva indesició!" "Qué passarà amb la Caitlyn, morirà a mans del malvat emmascarat o aconseguirà sobreviure gràcies a Roger Smith? No t'ho perdis demà per aquí, TV3".
-Mare meva, no m'agradaria estar a la pell d'en Robert. Sé que ell és un superheroi que s'encarrega de rescatar gent (sobretot noies) del malvat emmascarat, però seria dificil portar la seva vida.-pensava en Martí mentre anava a la cuina a buscar un got de Sprite.
Quan es va acabar de beure el got de Srpite, el jove va anar a tancar la tele i se'n va anar a dormir, pensant em el capítol "Roger Smith" i tenint una pregunta: Què faria ell si fos el protagonista d'aquella sèrie?
Quan en Martí es va despertar, no era a la seva habitació de cada dia, i tampoc portava el seu pijama característic d' "Hora d'Aventures". Estava assegut en una cadira, dins d'una habitació grisa com l'acer.
Anava vestit amb una túnica negra incrustada de núvols vermells i portava una màscara.
-Ja pot sortir líder.-va dir una veu des de fora l'habitació.
Sense saber per què, en Martí va sortir de l'habitació i va seguir al passadís com si ho hagués fet milers de vegades. En acabar-se el passadís l'esperava una porta vermella, i quan ell hi va passar, es va trobar en un escenari espectat per milers de persones que no paraven de exclamar "LÍDER!". En Martí sorprés, no sabia que havia de fer, però de sobte li va recordar una escena del programa "Roger Smith", on l'ambient era igual. Aleshores es va adonar que s'havia convertit en l'antagonista! No s'ho podia creure i de sobte,a entrar en estat de shock i va sortit corrents per la porta d'avans.
"No pot ser","Per què a mi", "Quan ha passat" eren coses que no podia parar de repetir mentre intentava escapar.
Com si hagués sigut de casualitat , el nostre protagonista es va xocar amb un avi i.....es va desmallar.
Quan es va despertar, era en la mateixa habitació, com si no hagués passat res. Van passar uns minuts i va tornar a sonar la mateixa veu que el va avisar la darrera vegada. Va tornar a seguir el mateix recorregut i va tornar a acabar davant la mateixa porta vermella. Arribat aquest punt, ell va haver de prendre una desicio, escapar o entrar.
Va decidir l'opció que li va semblar més intel·ligent. Es va girar i va començar a correr com si li depengués la vida, però no va poder ser més patétic i es va entravancar amb la túnica i es va tornar a desmallar.
Com les dues darreres vegades es va trobar en la mateixa habitació grisa i com no, va tornar a sonar la mateixa veu. En Martí va tornar arribar a la porta vermella i aquesta vegada va entrar.
Com la seva primera visita, l'ambient estava plena d'energia però ell no sabia que havia de fer. Es va adonar que tenia al costat un grup de cinc dones emmascardes. En Martí li va preguntar a una d'elles si li podia portar un got de Sprite, però de sobte la dona va exlamar "Intrús!"
Ell no sabia que havia passat, però el van agafar i el van tornar a portar en la sala del principi, ara si, aquesta vegada esposat.
Van passar un quart d'hora i de sobte va entrar un home. La llum estaba tancada i no se'l hi veia el rostre.
-Benvingut intrus. No vull saber perquè t'has infiltrat en la nostra organització, segurament per robarnos els plànols del Poneglypht. Bé, dessitgaria dirte que tens una oportunitat de salvar la teva vida, però malauradament no és el teu dia de sort. Adéu.....fill....PUM!!
Nosé com vaig arribar en aquella situació i tampoc ho vull saber, però quan aquell home em va disparar vaig tornar a la darrera nit. La tele estava oberta i s'estava retransmaten "Robert Smith".
Del que estic segur és que alló no va se un somni. Portava la màscara.

Coneixements d'un viatjant

He recorregut tot Catalunya durant la meva vida. He vistitat tots els pobles i ciutats d'aquest país, però mai em quedo per visitar-los.
He vist a molta gent durant els meus viatges i conegut les seves històries i els seus pensaments. He vist els paisatges més bonics de Catalunya. Des dels  Prirneus fins al Delta del Ebre. Molta gent pensa que la meva feina és avorrida, però tinc la responsabilitat dels viatges de moltes persones.
Visc encadenat en una gran xarxa on i només em desplaço on el meu amo vol.
Molta gent s'està passant als cotxes i jo cada vagada tinc menys passatgers i em quedo sol. Alguns dies que tinc els vagons desèrtics començo a pensar. Desapareixaré?

Diari d'Un Desgraciat

Hens aquí fa temps, en un poble aïllat, un jove es va fer ric gràcies a uns ous d'or. Peró, de qui eran aquell tresor? Vet aquí la història d'un gegant que va perdre el seu tresor més presiat.
9 de Gener
Ens tornem a veure diari. Malauradament a la falta d'una setmana perquè torni la meva dona, he perdut les seves faves més valioses!
M'estava fent unes faves tendres i s'han escolat per l'aixeta. Van acabar en el món dels humans.
11 de Gener
Hola diari, ahir vaig estar tot el dia buscant un regal per compensar la pèrdua de les faves, i sí, l'he trobat. M'arribarà en dos dies.
13 de Gener
Què tal diari? Ja ha arribat el regl! Són uns valiosos ous d'or, i m'han costat un ronyó.
15 de Gener
Bon dia diari, escric això abans que arribi la meva dona per si em passa qualsevol cosa. Per què m'hauria de passar res? PERQUÈ M'HAN ROBAT EL REGAL!!! Com s'enteri de que no tinc ni faves ni res per recompensar-ho.....

Presentació d'un Estudiant

Hola companys del metaloide , sóc en Yannick, alumne de 4t ESO de l'institut Carles Vallbona. Ja fa quatre anys que estic aquí i espero que l'any que ve faci algun batxillerat.
Encara no he decidit quin batxillerat vull, però no és un tema que m'atabali.
Sóc esportista. Practico handbol des de fa sis anys.
Una de les coses que m'encanta fer es passar-me tot el cap de setmana a l'ordinador, ja sigui jugant o fent altres coses.
No destaco per la meva escriptura (es nota xD), m'agrada més conversar. Segur que en aquest text hi ha faltes d'ortografia (ja no perquè està corregit).
Si hagués elegir algun tipus de text, em decantaria pel narratiu.
Vinga  fins un altre companys del diamant!!!