tag:blogger.com,1999:blog-11534397922946358902024-02-19T23:33:20.915-08:00Experiències d'un EstudiantHola companys del metaloide i sigueu benvinguts al meu bloc d'escriptura Catalana.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.comBlogger9125tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-28571174859999401552016-05-29T23:40:00.000-07:002016-05-29T23:40:09.577-07:00Última Hora<i>Vuit,</i><br />
<i>Surt el sol al poble</i><br />
<i>una llum fresca entra casa</i><br />
<i>i jo em desperto, mentres l'altre jo encara dorm</i><br />
<i>Ell em crida: "Quedat al llit!"</i><br />
<i>i jo li responc: "Surt del llit!"</i><br />
<i><br /></i>
<i>Quarts de nou,</i><br />
<i>La meva batalla ha sigut guanyada</i><br />
<i>durant quinze minuts va ser lliurada</i><br />
<i>A la cuina les torrades ja estan fetes </i><br />
<i>encara que no em farà despertar </i><br />
<i>només amb el café el meu gran salvador</i><br />
<i><br /></i>
<i>Tres quarts de nou,</i><br />
<i>Tot a punt per sortir de casa</i><br />
<i>com tots els matins les meves cames</i><br />
<i>responen per mi</i><br />
<i>tot mentalitzat pel que m'espera avui</i><br />
<i><br /></i>
<i>Cinc minuts per les nou,</i><br />
<i>La porta ha sigut oberta </i><br />
<i>aquella lum m'enlluernà fins perdre la vista</i><br />
<i>però sense por atraveso la via</i><br />
<i>i un gran camió m'atropella.</i>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-36126817551507879192016-05-29T23:31:00.001-07:002016-05-29T23:31:14.079-07:00Vam ser molt feliços<div style="text-align: justify;">
Hola estimat,</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser encara no saps perquè t'escric aquesta carta, però amb el títol ja t'hauras fet una idea. Estimat ens hem de separar.</div>
<div style="text-align: justify;">
Portem ja molts anys junts i al nostre amor li ha passat com a tu, s'ha descolorit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Te'n recordes quan ens vam conèixer? Te'n recordes d'aquell concert en què vam coincidir per primera vegada?</div>
<div style="text-align: justify;">
Jo estava amb els meus amics i tu estaves a una paradeta amb el teu senyor. No vull dir que va ser amor a primera vista, però no em puc mentir.</div>
<div style="text-align: justify;">
La primera vegada que vam sortir junts, la gent ens observava amb menyspreu, però a nosaltres no ens importava el que pensaven els (com deiem nosaltres <i>envejosos.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
He sigut molt feliç durant tots els anys que hem compartit, però crec que és el moment en què els nostres camins es separin.</div>
<div style="text-align: justify;">
Potser pensaràs que et deixo per una altra, i t'aprecio tant que no et puc dir que no.</div>
<div style="text-align: justify;">
Et seré sincer. Et deixo perquè t'has fet petita per mi, i com he dit abans t'has descolorit.</div>
<div style="text-align: justify;">
Estimada, t'he de deixar i només et vull demanar una cosa, no em siguis rancorosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
Estimada samarreta t'he de deixar, acabem aquesta relació amb un comiat.</div>
<br />
<div style="text-align: right;">
<i>Yannick Escobar Sala</i></div>
<div style="text-align: right;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: left;">
<i>Granollers, 23 de maig de 2016</i></div>
<div style="text-align: left;">
<i><br /></i></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-45205008004690172182016-04-24T23:41:00.003-07:002016-04-24T23:41:34.093-07:00La gent del demà<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En un futur no gaire llunyà, la gent no viurà de la manera que estem vivint nosaltres. Els grans avanços teconlògics que hi haurà durant els següents anys facilitarà la vida de la gent. Per exemple, les persones no haran de caminar, es desplaçaran mitjançant els <i>seegways</i>, uns monopatins electrònics que agafaran els 20 km/h.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En les cases ja no s'haurà de cuinar. Gràcies a uns robots de cuina automàtics podràs gaudir d'un menjar deliciós. Els robots automàtics et faran tenir una dieta equilibrada i això donarà com a resultat una població sana.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En un futur la medicina trobarà una cura per a qualsevol malaltia i l'educació millorarà fins a un punt que no hi haurà analfabetisme.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En resum, si la societat continua prosperant, arribarem a aquest futur de somni.</span><br />
<br />
<img height="120" src="http://www.juristasconfuturo.com/wp-content/uploads/2014/05/juristas-con-futuro-01.jpg" width="320" />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-30270849462236670152016-03-14T10:48:00.000-07:002016-03-14T10:48:33.257-07:00Narració historieta-Ja pot passar senyo Law. Va dir la recepcionista<br />
Quan em van cridar, vaig entrar a l'habitació on m'esperava el psicòleg.<br />
-Bona tarde Trafalgar i gràcies per venir, el seu pare ja m'ha posat al corrent del seu problema. Veiem potser el meu consell per resoldre el seu problema seria anarse'n tot un cap de setmana a Vallgoguina, un spa al sud del pais. Àlla tenen un programa el qual et podria anar bé per els seus conflictes.<br />
Vaig seguir el consell d'aquell home que ara no recordo el seu nom però tant em fa i quan vaig sortir de la consulta vaig demanar una reserva per un cap de setmana.<br />
Abans de començar deixeume que em presenti. Sóc en Trafalgar Law, director de l'empresa SMILE especialitzada en tecnologia per al exercit. Fa uns mesos en una de les meves fabriques de producció va ser destruida i l'autor d'aquest crim va deixar la seva signatura ( una gran cara contenta dibuixada amb spray rosa). El cas es que un dia vaig anar a veure en Corazon, el meu germà i ell em va confesar que qui havien destruit la meva fàbrica havia sigut la meva familia (ells eren un hippies en contra de les meves armes radicals, tret del meu germà i del pare). El cas es que vaig anar a demanar explicacions a la Zoe, la meva germana petita i la cap de l'operació on ella no em va ni obrir la seva porta. I en un moment de confusió i ràbia vaig obrir la porta de casa i la vaig matar. En aquell mom,ent se m'hauria de ve caigut el món a sobre però va ser tot el contrari, vaig sentir un augment d'adrenalina per tot el cos i em van venir les ganes de repetir. No ho vaig explicar a ningú exepte el meu pare i ell es va xivar a les autoritats. Vaig estar durant mesos entre jutjats i al final em van deixar lliure perquè pensen que no estic bé del cap. Ara mateix estic en un psiquiàtric ingresat davant la televisió.<br />
Tornem a la actualitat: són les quatre de la tarde i queda un quart d'hora perquè comenci "Shot and Die" la magnifica serie d'assesinats. Com tinc temps vaig a buscar unes patates a la màquina del costat de la meva habitació. La màquina no em torna el canvi i la meva ràbia comença a augmentar. Després d'aquest incident vaig tornar a la meva habitació on només quedaven cinc minuts per que comences la serie. Em vaig estirar al llit i vaig posar el canal. Quan anava a començar la serie, el meu estupid company d'habitació no volia que la veies perquè deia que em posava agresiu. El vaig enviar a la merda com sempre i al final "Shot and Die" va començar. Quan estava en el moment més emocionant va venir la cuidadora i va tancar la tele. Sabia qui s'havia xivat i sense pensar-ho, el vaig enviar al altre barri. Sisi només perquè em va treure una serie d'assesinats. Ironic? Crec que al final la tu et converteixes en la seria<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-66868908775883059952016-03-13T12:28:00.002-07:002016-03-13T12:28:44.013-07:00Recomanacions sobre l'ús del Móbil<br />
No és novetat que avui en dia el mòbil és una eina que portem des que ens despertem fins que ens adormim. Ara bé utilitzar el mòbil sense un bon ús pot portar a ser addictiu.<br />
Francesc Grau, consultor estratègic de comunicació online, i Pau Alsina, professor d'arts i humanitats de la UOC, ens donen els següents consells sobre l'ús del mòbil:<br />
<br />
<ul>
<li>Apaga el mòbil a la nit: això facilitarà desconnectar del tot i descansar millor.</li>
<li>No ho comparteixis tot: la teva intimitat no ha de desaparèixer publicant fotos a totes hores.</li>
<li>Compara preus: no malgastis els teus diners! No fa falta malgastar més del necessari.</li>
<li>No facis "phubbing": no ignoris a la gent del teu voltant pel mòbil.</li>
<li>Posa-hi un bloqueig: és millor prevenir que puguin robar les teves dades.</li>
<li>Controla les hores amb el mòbil</li>
</ul>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-75486391062428547602015-12-03T09:23:00.001-08:002016-04-24T23:45:39.308-07:00Premi Sambori"I tot serà gràcies a tu Roger Smith! Aquesta dona morirà per la teva indesició!" "Qué passarà amb la Caitlyn, morirà a mans del malvat emmascarat o aconseguirà sobreviure gràcies a Roger Smith? No t'ho perdis demà per aquí, TV3".<br />
-Mare meva, no m'agradaria estar a la pell d'en Robert. Sé que ell és un superheroi que s'encarrega de rescatar gent (sobretot noies) del malvat emmascarat, però seria dificil portar la seva vida.-pensava en Martí mentre anava a la cuina a buscar un got de Sprite.<br />
Quan es va acabar de beure el got de Srpite, el jove va anar a tancar la tele i se'n va anar a dormir, pensant em el capítol "Roger Smith" i tenint una pregunta: Què faria ell si fos el protagonista d'aquella sèrie?<br />
Quan en Martí es va despertar, no era a la seva habitació de cada dia, i tampoc portava el seu pijama característic d' "Hora d'Aventures". Estava assegut en una cadira, dins d'una habitació grisa com l'acer.<br />
Anava vestit amb una túnica negra incrustada de núvols vermells i portava una màscara.<br />
-Ja pot sortir líder.-va dir una veu des de fora l'habitació.<br />
Sense saber per què, en Martí va sortir de l'habitació i va seguir al passadís com si ho hagués fet milers de vegades. En acabar-se el passadís l'esperava una porta vermella, i quan ell hi va passar, es va trobar en un escenari espectat per milers de persones que no paraven de exclamar "LÍDER!". En Martí sorprés, no sabia que havia de fer, però de sobte li va recordar una escena del programa "Roger Smith", on l'ambient era igual. Aleshores es va adonar que s'havia convertit en l'antagonista! No s'ho podia creure i de sobte,a entrar en estat de shock i va sortit corrents per la porta d'avans.<br />
"No pot ser","Per què a mi", "Quan ha passat" eren coses que no podia parar de repetir mentre intentava escapar.<br />
Com si hagués sigut de casualitat , el nostre protagonista es va xocar amb un avi i.....es va desmallar.<br />
Quan es va despertar, era en la mateixa habitació, com si no hagués passat res. Van passar uns minuts i va tornar a sonar la mateixa veu que el va avisar la darrera vegada. Va tornar a seguir el mateix recorregut i va tornar a acabar davant la mateixa porta vermella. Arribat aquest punt, ell va haver de prendre una desicio, escapar o entrar.<br />
Va decidir l'opció que li va semblar més intel·ligent. Es va girar i va començar a correr com si li depengués la vida, però no va poder ser més patétic i es va entravancar amb la túnica i es va tornar a desmallar.<br />
Com les dues darreres vegades es va trobar en la mateixa habitació grisa i com no, va tornar a sonar la mateixa veu. En Martí va tornar arribar a la porta vermella i aquesta vegada va entrar.<br />
Com la seva primera visita, l'ambient estava plena d'energia però ell no sabia que havia de fer. Es va adonar que tenia al costat un grup de cinc dones emmascardes. En Martí li va preguntar a una d'elles si li podia portar un got de Sprite, però de sobte la dona va exlamar "Intrús!"<br />
Ell no sabia que havia passat, però el van agafar i el van tornar a portar en la sala del principi, ara si, aquesta vegada esposat.<br />
Van passar un quart d'hora i de sobte va entrar un home. La llum estaba tancada i no se'l hi veia el rostre.<br />
-Benvingut intrus. No vull saber perquè t'has infiltrat en la nostra organització, segurament per robarnos els plànols del <i>Poneglypht. </i>Bé, dessitgaria dirte que tens una oportunitat de salvar la teva vida, però malauradament no és el teu dia de sort. Adéu.....fill....PUM!!<br />
Nosé com vaig arribar en aquella situació i tampoc ho vull saber, però quan aquell home em va disparar vaig tornar a la darrera nit. La tele estava oberta i s'estava retransmaten "Robert Smith".<br />
Del que estic segur és que alló no va se un somni. Portava la màscara.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-44113788942205701172015-10-26T00:38:00.000-07:002015-12-01T11:00:02.948-08:00Coneixements d'un viatjantHe recorregut tot Catalunya durant la meva vida. He vistitat tots els pobles i ciutats d'aquest país, però mai em quedo per visitar-los.<br />
He vist a molta gent durant els meus viatges i conegut les seves històries i els seus pensaments. He vist els paisatges més bonics de Catalunya. Des dels Prirneus fins al Delta del Ebre. Molta gent pensa que la meva feina és avorrida, però tinc la responsabilitat dels viatges de moltes persones.<br />
Visc encadenat en una gran xarxa on i només em desplaço on el meu amo vol.<br />
Molta gent s'està passant als cotxes i jo cada vagada tinc menys passatgers i em quedo sol. Alguns dies que tinc els vagons desèrtics començo a pensar. Desapareixaré?<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP4ftF_3Zhu55NhUKP4ykB3RetWogo7yl4ksy_gLVLgOdEoU8XSJMKHftOs_W8B70xOcGQ5JAspdZ5ph3my29SsJ0RB7TQGahSFTRZqwvq6p_obMnEYQWgAad3jRQadHSiLYsPU16W0MI/s1600/TU_100427r05b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhP4ftF_3Zhu55NhUKP4ykB3RetWogo7yl4ksy_gLVLgOdEoU8XSJMKHftOs_W8B70xOcGQ5JAspdZ5ph3my29SsJ0RB7TQGahSFTRZqwvq6p_obMnEYQWgAad3jRQadHSiLYsPU16W0MI/s200/TU_100427r05b.jpg" width="200" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-46688333748653506492015-10-26T00:24:00.001-07:002015-10-26T00:53:01.137-07:00Diari d'Un DesgraciatHens aquí fa temps, en un poble aïllat, un jove es va fer ric gràcies a uns ous d'or. Peró, de qui eran aquell tresor? Vet aquí la història d'un gegant que va perdre el seu tresor més presiat.<br />
<i><b>9 de Gener</b></i><br />
Ens tornem a veure diari. Malauradament a la falta d'una setmana perquè torni la meva dona, he perdut les seves faves més valioses!<br />
M'estava fent unes faves tendres i s'han escolat per l'aixeta. Van acabar en el món dels humans.<br />
<i><b>11 de Gener</b></i><br />
Hola diari, ahir vaig estar tot el dia buscant un regal per compensar la pèrdua de les faves, i sí, l'he trobat. M'arribarà en dos dies.<br />
<b><i>13 de Gener</i></b><br />
Què tal diari? Ja ha arribat el regl! Són uns valiosos ous d'or, i m'han costat un ronyó.<br />
<b><i>15 de Gener</i></b><br />
Bon dia diari, escric això abans que arribi la meva dona per si em passa qualsevol cosa. Per què m'hauria de passar res? PERQUÈ M'HAN ROBAT EL REGAL!!! Com s'enteri de que no tinc ni faves ni res per recompensar-ho.....<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tYCr1Jwxf2fzjr-Hux1mbgsA-GWizwyPkHo8gCw95CyLLYleF0XbYyyB5nGhxS-m81sO8Xg1-uNrI4tp5rGUmd7flxwM_TSEvDdbTRYcdgq4x8pgPRRE0w0JjD4Er7uhRMv7SLtvtmg/s1600/987778.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="190" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1tYCr1Jwxf2fzjr-Hux1mbgsA-GWizwyPkHo8gCw95CyLLYleF0XbYyyB5nGhxS-m81sO8Xg1-uNrI4tp5rGUmd7flxwM_TSEvDdbTRYcdgq4x8pgPRRE0w0JjD4Er7uhRMv7SLtvtmg/s320/987778.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1153439792294635890.post-15982474494104634792015-10-04T23:36:00.000-07:002015-10-04T23:36:16.861-07:00Presentació d'un EstudiantHola companys del metaloide , sóc en Yannick, alumne de 4t ESO de l'institut Carles Vallbona. Ja fa quatre anys que estic aquí i espero que l'any que ve faci algun batxillerat.<br />
Encara no he decidit quin batxillerat vull, però no és un tema que m'atabali.<br />
Sóc esportista. Practico handbol des de fa sis anys.<br />
Una de les coses que m'encanta fer es passar-me tot el cap de setmana a l'ordinador, ja sigui jugant o fent altres coses.<br />
No destaco per la meva escriptura (es nota xD), m'agrada més conversar. Segur que en aquest text hi ha faltes d'ortografia (ja no perquè està corregit).<br />
Si hagués elegir algun tipus de text, em decantaria pel narratiu.<br />
Vinga fins un altre companys del diamant!!!Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/09106306889205265498noreply@blogger.com0