dijous, 3 de desembre de 2015

Premi Sambori

"I tot serà gràcies a tu Roger Smith! Aquesta dona morirà per la teva indesició!" "Qué passarà amb la Caitlyn, morirà a mans del malvat emmascarat o aconseguirà sobreviure gràcies a Roger Smith? No t'ho perdis demà per aquí, TV3".
-Mare meva, no m'agradaria estar a la pell d'en Robert. Sé que ell és un superheroi que s'encarrega de rescatar gent (sobretot noies) del malvat emmascarat, però seria dificil portar la seva vida.-pensava en Martí mentre anava a la cuina a buscar un got de Sprite.
Quan es va acabar de beure el got de Srpite, el jove va anar a tancar la tele i se'n va anar a dormir, pensant em el capítol "Roger Smith" i tenint una pregunta: Què faria ell si fos el protagonista d'aquella sèrie?
Quan en Martí es va despertar, no era a la seva habitació de cada dia, i tampoc portava el seu pijama característic d' "Hora d'Aventures". Estava assegut en una cadira, dins d'una habitació grisa com l'acer.
Anava vestit amb una túnica negra incrustada de núvols vermells i portava una màscara.
-Ja pot sortir líder.-va dir una veu des de fora l'habitació.
Sense saber per què, en Martí va sortir de l'habitació i va seguir al passadís com si ho hagués fet milers de vegades. En acabar-se el passadís l'esperava una porta vermella, i quan ell hi va passar, es va trobar en un escenari espectat per milers de persones que no paraven de exclamar "LÍDER!". En Martí sorprés, no sabia que havia de fer, però de sobte li va recordar una escena del programa "Roger Smith", on l'ambient era igual. Aleshores es va adonar que s'havia convertit en l'antagonista! No s'ho podia creure i de sobte,a entrar en estat de shock i va sortit corrents per la porta d'avans.
"No pot ser","Per què a mi", "Quan ha passat" eren coses que no podia parar de repetir mentre intentava escapar.
Com si hagués sigut de casualitat , el nostre protagonista es va xocar amb un avi i.....es va desmallar.
Quan es va despertar, era en la mateixa habitació, com si no hagués passat res. Van passar uns minuts i va tornar a sonar la mateixa veu que el va avisar la darrera vegada. Va tornar a seguir el mateix recorregut i va tornar a acabar davant la mateixa porta vermella. Arribat aquest punt, ell va haver de prendre una desicio, escapar o entrar.
Va decidir l'opció que li va semblar més intel·ligent. Es va girar i va començar a correr com si li depengués la vida, però no va poder ser més patétic i es va entravancar amb la túnica i es va tornar a desmallar.
Com les dues darreres vegades es va trobar en la mateixa habitació grisa i com no, va tornar a sonar la mateixa veu. En Martí va tornar arribar a la porta vermella i aquesta vegada va entrar.
Com la seva primera visita, l'ambient estava plena d'energia però ell no sabia que havia de fer. Es va adonar que tenia al costat un grup de cinc dones emmascardes. En Martí li va preguntar a una d'elles si li podia portar un got de Sprite, però de sobte la dona va exlamar "Intrús!"
Ell no sabia que havia passat, però el van agafar i el van tornar a portar en la sala del principi, ara si, aquesta vegada esposat.
Van passar un quart d'hora i de sobte va entrar un home. La llum estaba tancada i no se'l hi veia el rostre.
-Benvingut intrus. No vull saber perquè t'has infiltrat en la nostra organització, segurament per robarnos els plànols del Poneglypht. Bé, dessitgaria dirte que tens una oportunitat de salvar la teva vida, però malauradament no és el teu dia de sort. Adéu.....fill....PUM!!
Nosé com vaig arribar en aquella situació i tampoc ho vull saber, però quan aquell home em va disparar vaig tornar a la darrera nit. La tele estava oberta i s'estava retransmaten "Robert Smith".
Del que estic segur és que alló no va se un somni. Portava la màscara.

1 comentari:

  1. Hola, Yannick,

    Bé, un text molt imaginatiu! T'indico unes quantes coses que s'han de corregir del text del premi Sambori:

    * 6a línia: "mentre" en lloc de"mentres".
    * 9a línia: "sèrie" en comptes de "serie" (atenció l'accent).
    * "túnica" (atenció també l'accent).
    *"sense saber per què..." (va separat,ja que és interrogatiu).
    * "l'esperava una porta vermella".
    * "no paraven d'exclamar"
    * "Aleshores es va adonar que s'havien convertit..."
    * "mentre intentava escapar".
    * "les dues darreres vegades"

    Bé, revisa la resta del text amb cura. Hi ha algun altre "per què" que hauria d'anar separat (oració interrogativa).

    Fins demà,

    Agnes

    ResponElimina