Vuit,
Surt el sol al poble
una llum fresca entra casa
i jo em desperto, mentres l'altre jo encara dorm
Ell em crida: "Quedat al llit!"
i jo li responc: "Surt del llit!"
Quarts de nou,
La meva batalla ha sigut guanyada
durant quinze minuts va ser lliurada
A la cuina les torrades ja estan fetes
encara que no em farà despertar
només amb el café el meu gran salvador
Tres quarts de nou,
Tot a punt per sortir de casa
com tots els matins les meves cames
responen per mi
tot mentalitzat pel que m'espera avui
Cinc minuts per les nou,
La porta ha sigut oberta
aquella lum m'enlluernà fins perdre la vista
però sense por atraveso la via
i un gran camió m'atropella.
diumenge, 29 de maig del 2016
Vam ser molt feliços
Hola estimat,
Potser encara no saps perquè t'escric aquesta carta, però amb el títol ja t'hauras fet una idea. Estimat ens hem de separar.
Portem ja molts anys junts i al nostre amor li ha passat com a tu, s'ha descolorit.
Te'n recordes quan ens vam conèixer? Te'n recordes d'aquell concert en què vam coincidir per primera vegada?
Jo estava amb els meus amics i tu estaves a una paradeta amb el teu senyor. No vull dir que va ser amor a primera vista, però no em puc mentir.
La primera vegada que vam sortir junts, la gent ens observava amb menyspreu, però a nosaltres no ens importava el que pensaven els (com deiem nosaltres envejosos.
He sigut molt feliç durant tots els anys que hem compartit, però crec que és el moment en què els nostres camins es separin.
Potser pensaràs que et deixo per una altra, i t'aprecio tant que no et puc dir que no.
Et seré sincer. Et deixo perquè t'has fet petita per mi, i com he dit abans t'has descolorit.
Estimada, t'he de deixar i només et vull demanar una cosa, no em siguis rancorosa.
Estimada samarreta t'he de deixar, acabem aquesta relació amb un comiat.
Yannick Escobar Sala
Granollers, 23 de maig de 2016
diumenge, 24 d’abril del 2016
La gent del demà
En un futur no gaire llunyà, la gent no viurà de la manera que estem vivint nosaltres. Els grans avanços teconlògics que hi haurà durant els següents anys facilitarà la vida de la gent. Per exemple, les persones no haran de caminar, es desplaçaran mitjançant els seegways, uns monopatins electrònics que agafaran els 20 km/h.
En les cases ja no s'haurà de cuinar. Gràcies a uns robots de cuina automàtics podràs gaudir d'un menjar deliciós. Els robots automàtics et faran tenir una dieta equilibrada i això donarà com a resultat una població sana.
En un futur la medicina trobarà una cura per a qualsevol malaltia i l'educació millorarà fins a un punt que no hi haurà analfabetisme.
En resum, si la societat continua prosperant, arribarem a aquest futur de somni.
En les cases ja no s'haurà de cuinar. Gràcies a uns robots de cuina automàtics podràs gaudir d'un menjar deliciós. Els robots automàtics et faran tenir una dieta equilibrada i això donarà com a resultat una població sana.
En un futur la medicina trobarà una cura per a qualsevol malaltia i l'educació millorarà fins a un punt que no hi haurà analfabetisme.
En resum, si la societat continua prosperant, arribarem a aquest futur de somni.
dilluns, 14 de març del 2016
Narració historieta
-Ja pot passar senyo Law. Va dir la recepcionista
Quan em van cridar, vaig entrar a l'habitació on m'esperava el psicòleg.
-Bona tarde Trafalgar i gràcies per venir, el seu pare ja m'ha posat al corrent del seu problema. Veiem potser el meu consell per resoldre el seu problema seria anarse'n tot un cap de setmana a Vallgoguina, un spa al sud del pais. Àlla tenen un programa el qual et podria anar bé per els seus conflictes.
Vaig seguir el consell d'aquell home que ara no recordo el seu nom però tant em fa i quan vaig sortir de la consulta vaig demanar una reserva per un cap de setmana.
Abans de començar deixeume que em presenti. Sóc en Trafalgar Law, director de l'empresa SMILE especialitzada en tecnologia per al exercit. Fa uns mesos en una de les meves fabriques de producció va ser destruida i l'autor d'aquest crim va deixar la seva signatura ( una gran cara contenta dibuixada amb spray rosa). El cas es que un dia vaig anar a veure en Corazon, el meu germà i ell em va confesar que qui havien destruit la meva fàbrica havia sigut la meva familia (ells eren un hippies en contra de les meves armes radicals, tret del meu germà i del pare). El cas es que vaig anar a demanar explicacions a la Zoe, la meva germana petita i la cap de l'operació on ella no em va ni obrir la seva porta. I en un moment de confusió i ràbia vaig obrir la porta de casa i la vaig matar. En aquell mom,ent se m'hauria de ve caigut el món a sobre però va ser tot el contrari, vaig sentir un augment d'adrenalina per tot el cos i em van venir les ganes de repetir. No ho vaig explicar a ningú exepte el meu pare i ell es va xivar a les autoritats. Vaig estar durant mesos entre jutjats i al final em van deixar lliure perquè pensen que no estic bé del cap. Ara mateix estic en un psiquiàtric ingresat davant la televisió.
Tornem a la actualitat: són les quatre de la tarde i queda un quart d'hora perquè comenci "Shot and Die" la magnifica serie d'assesinats. Com tinc temps vaig a buscar unes patates a la màquina del costat de la meva habitació. La màquina no em torna el canvi i la meva ràbia comença a augmentar. Després d'aquest incident vaig tornar a la meva habitació on només quedaven cinc minuts per que comences la serie. Em vaig estirar al llit i vaig posar el canal. Quan anava a començar la serie, el meu estupid company d'habitació no volia que la veies perquè deia que em posava agresiu. El vaig enviar a la merda com sempre i al final "Shot and Die" va començar. Quan estava en el moment més emocionant va venir la cuidadora i va tancar la tele. Sabia qui s'havia xivat i sense pensar-ho, el vaig enviar al altre barri. Sisi només perquè em va treure una serie d'assesinats. Ironic? Crec que al final la tu et converteixes en la seria
Quan em van cridar, vaig entrar a l'habitació on m'esperava el psicòleg.
-Bona tarde Trafalgar i gràcies per venir, el seu pare ja m'ha posat al corrent del seu problema. Veiem potser el meu consell per resoldre el seu problema seria anarse'n tot un cap de setmana a Vallgoguina, un spa al sud del pais. Àlla tenen un programa el qual et podria anar bé per els seus conflictes.
Vaig seguir el consell d'aquell home que ara no recordo el seu nom però tant em fa i quan vaig sortir de la consulta vaig demanar una reserva per un cap de setmana.
Abans de començar deixeume que em presenti. Sóc en Trafalgar Law, director de l'empresa SMILE especialitzada en tecnologia per al exercit. Fa uns mesos en una de les meves fabriques de producció va ser destruida i l'autor d'aquest crim va deixar la seva signatura ( una gran cara contenta dibuixada amb spray rosa). El cas es que un dia vaig anar a veure en Corazon, el meu germà i ell em va confesar que qui havien destruit la meva fàbrica havia sigut la meva familia (ells eren un hippies en contra de les meves armes radicals, tret del meu germà i del pare). El cas es que vaig anar a demanar explicacions a la Zoe, la meva germana petita i la cap de l'operació on ella no em va ni obrir la seva porta. I en un moment de confusió i ràbia vaig obrir la porta de casa i la vaig matar. En aquell mom,ent se m'hauria de ve caigut el món a sobre però va ser tot el contrari, vaig sentir un augment d'adrenalina per tot el cos i em van venir les ganes de repetir. No ho vaig explicar a ningú exepte el meu pare i ell es va xivar a les autoritats. Vaig estar durant mesos entre jutjats i al final em van deixar lliure perquè pensen que no estic bé del cap. Ara mateix estic en un psiquiàtric ingresat davant la televisió.
Tornem a la actualitat: són les quatre de la tarde i queda un quart d'hora perquè comenci "Shot and Die" la magnifica serie d'assesinats. Com tinc temps vaig a buscar unes patates a la màquina del costat de la meva habitació. La màquina no em torna el canvi i la meva ràbia comença a augmentar. Després d'aquest incident vaig tornar a la meva habitació on només quedaven cinc minuts per que comences la serie. Em vaig estirar al llit i vaig posar el canal. Quan anava a començar la serie, el meu estupid company d'habitació no volia que la veies perquè deia que em posava agresiu. El vaig enviar a la merda com sempre i al final "Shot and Die" va començar. Quan estava en el moment més emocionant va venir la cuidadora i va tancar la tele. Sabia qui s'havia xivat i sense pensar-ho, el vaig enviar al altre barri. Sisi només perquè em va treure una serie d'assesinats. Ironic? Crec que al final la tu et converteixes en la seria
diumenge, 13 de març del 2016
Recomanacions sobre l'ús del Móbil
No és novetat que avui en dia el mòbil és una eina que portem des que ens despertem fins que ens adormim. Ara bé utilitzar el mòbil sense un bon ús pot portar a ser addictiu.
Francesc Grau, consultor estratègic de comunicació online, i Pau Alsina, professor d'arts i humanitats de la UOC, ens donen els següents consells sobre l'ús del mòbil:
- Apaga el mòbil a la nit: això facilitarà desconnectar del tot i descansar millor.
- No ho comparteixis tot: la teva intimitat no ha de desaparèixer publicant fotos a totes hores.
- Compara preus: no malgastis els teus diners! No fa falta malgastar més del necessari.
- No facis "phubbing": no ignoris a la gent del teu voltant pel mòbil.
- Posa-hi un bloqueig: és millor prevenir que puguin robar les teves dades.
- Controla les hores amb el mòbil
Subscriure's a:
Missatges (Atom)