dilluns, 14 de març de 2016

Narració historieta

-Ja pot passar senyo Law. Va dir la recepcionista
Quan em van cridar, vaig entrar a l'habitació on m'esperava el psicòleg.
-Bona tarde Trafalgar i gràcies per venir, el seu pare ja m'ha posat al corrent del seu problema. Veiem potser el meu consell per resoldre el seu problema seria anarse'n tot un cap de setmana a Vallgoguina, un spa al sud del pais. Àlla tenen un programa el qual et podria anar bé per els seus conflictes.
Vaig seguir el consell d'aquell home que ara no recordo el seu nom però tant em fa i quan vaig sortir de la consulta vaig demanar una reserva per un cap de setmana.
Abans de començar deixeume que em presenti. Sóc en Trafalgar Law, director de l'empresa SMILE especialitzada en tecnologia per al exercit. Fa uns mesos en una de les meves fabriques de producció va ser destruida i l'autor d'aquest crim va deixar la seva signatura ( una gran cara contenta dibuixada amb spray rosa). El cas es que un dia vaig anar a veure en Corazon, el meu germà i ell em va confesar que qui havien destruit la meva fàbrica havia sigut la meva familia (ells eren un hippies en contra de les meves armes radicals, tret del meu germà i del pare). El cas es que vaig anar a demanar explicacions a la Zoe, la meva germana petita i la cap de l'operació on ella no em va ni obrir la seva porta. I en un moment de confusió i ràbia vaig obrir la porta de casa i la vaig matar. En aquell mom,ent se m'hauria de ve caigut el món a sobre però va ser tot el contrari, vaig sentir un augment d'adrenalina per tot el cos i em van venir les ganes de repetir. No ho vaig explicar a ningú exepte el meu pare i ell es va xivar a les autoritats. Vaig estar durant mesos entre jutjats i al final em van deixar lliure perquè pensen que no estic bé del cap. Ara mateix estic en un psiquiàtric ingresat davant la televisió.
Tornem a la actualitat: són les quatre de la tarde i queda un quart d'hora perquè comenci "Shot and Die" la magnifica serie d'assesinats. Com tinc temps vaig a buscar unes patates a la màquina del costat de la meva habitació. La màquina no em torna el canvi i la meva ràbia comença a augmentar. Després d'aquest incident vaig tornar a la meva habitació on només quedaven cinc minuts per que comences la serie. Em vaig estirar al llit i vaig posar el canal. Quan anava a començar la serie, el meu estupid company d'habitació no volia que la veies perquè deia que em posava agresiu. El vaig enviar a la merda com sempre i al final "Shot and Die" va començar. Quan estava en el moment més emocionant va venir la cuidadora i va tancar la tele. Sabia qui s'havia xivat i sense pensar-ho, el vaig enviar al altre barri. Sisi només perquè em va treure una serie d'assesinats. Ironic? Crec que al final la tu et converteixes en la seria

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada