He vist a molta gent durant els meus viatges i conegut les seves històries i els seus pensaments. He vist els paisatges més bonics de Catalunya. Des dels Prirneus fins al Delta del Ebre. Molta gent pensa que la meva feina és avorrida, però tinc la responsabilitat dels viatges de moltes persones.
Visc encadenat en una gran xarxa on i només em desplaço on el meu amo vol.
Molta gent s'està passant als cotxes i jo cada vagada tinc menys passatgers i em quedo sol. Alguns dies que tinc els vagons desèrtics començo a pensar. Desapareixaré?
Hola, Yannick,
ResponEliminaEl teu blog està molt bé: molt complet! Però atenció: hi ha encara moltes errades als teus textos. I tingues en compte que són textos ja corregits!
Cal que arreglis, per exemple, els aspecte següents del text "Coneixements d'un viatjant":
* Cal escriure a la 1a línia "tot Catalunya".
* A la 2a línia cal escriure bé "país".
* 4a línia: cal escriure correctament "Des dels Pirineus" (recorda que DES DE s'escriu separat).
* Més endavant, cal escriure bé l'adjectiu "avorrida". A la mateixa línia cal escriure bé "però".
* Finalment, cal escriure bé l'última paraula. Vigila les vocals.
ÉS IMPORTANT, DONCS, SER CURÓS AMB L'ORTOGRAFIA.
HAUREU DE PUBLICAR AL VOSTRE BLOG, ABANS DEL 6 DE DESEMBRE, EL TEXT NARRATIU DEL PREMI SAMBORI QUE HEU ANAT FENT A CLASSE.
Fins demà,
Agnes Schlüter